SANDÀLIES D'ESCUMA. CAPÍTOL 6

Mai no havia vist abans, ni he vist després, i potser mai més no es tornarà a veure, una processió i un banquet com el d'aquell any en honor de Dionís. Al Palau, els llits per a l'apat eren d'or, i per cada un hi havia un trespeus amb el sòcoll de plata, com també ho era la gerra plena d'aigua neta per a rentar-nos les mans. Ens serviren el menjar en vaixella d'or i pedres, i tots els triclinis eren engarlandats de flors; en penjaven del sostre, les tripitjàven en caminar, n'anàvem coronats. Ja no recordo quins eren els plats, de tan abundants i varis; tothom podia triar allò que més li abellia.