Seguidors

dilluns, 14 de març del 2011

UNA DESFILADA MÀGICA (Capítol 6 )

Mai no havia vist abans, ni he vist després, i potser mai més no tornaré a veure una desfilada de carnaval infantil com la d'aquell any.
Davant de tot, un estol de noies animadores sense parar tocant els tambors. Tot seguit la reina de la festa, caminava majestuosament, tot el seu vestit de flors naturals, una preciositat. Al cap portava una corona lluent. L'acompanyaven diverses dames d'honor.
Un grupet de gnoms saltaven i gesticulaven d'una manera molt divertida, provocaren les rialles de la gent. Hi havia pallassos, tots amb els nassos vermells vistosament vestits, feien bromes a la gent.
Quina gràcia un nen petit, vestit de domador de circ, portava el seu gosset disfressat de lleó.
Pirates que espantaven el públic,nens petits tots com bolets. També disfresses difícil d'endevinar, però de tan enorme fantasia de l'espectacle, vistositat i creativitat que no podies deixar de mirar-les.
Les bruixes no podien faltar tampoc; aquestes totes simpàtiques. La màgia de les fades. La lluna, el sol, acompanyat per les estrelles. Impossible recordar-me de tot.
Els carrers per on passava aquesta preciosa rua, eren atapeïts de gent que aplaudien sense parar.
Era una desfilada màgica, un conte de fades vivent.
Tot i que vaig gaudir moltíssim de l'espectacle infantil, no em va agradar gens els disfressats de soldats, ni tampoc l'autoritat del poble que tancaven la rua ben assegut dintre un cotxe descapotable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada