ET VARES SADOLLAR

INSPIRACIÓ: LA DAURADA PARMÈLIA

De tant en tant, amorosament, miro la meva col·lecció de petxines, són de colors bonics, de molts llocs diferents. Les tinc classificades en gerres de cristall, segon la seva procedència.
Quan s'em queda la mirada sobre l'embolcall del cristall blavós, és, quan el temps es torna enrere, ja no em trobo a Olesa, s'esborren els contorns del meu pis, sóc a un altre indret.

Camino per una platja immensa, veig l'horitzó infinit, sento el suau remor de les onades. Tot és ple de llums i colors, tinc la visió il·luminada pels records.

Ens acostàvem al migdia, devien ser quarts de dotze, i tot era nítid, clar, un vent lleuger havia esbandit qualsevol calitja. Mentre caminàvem entra la immensa olivereda que cobria els vessants de la serra em contà la història. Un poble, molt a prop, em va dir, celebrava la festa aquell dia, i podríem veure els seus balls i les músiques antigues.

Artemísia      M.À. Anglada

IMATGES DE L'ANTIGA GRÈCIA

Inspirada en l'obra "SANDÀLIES D'ESCUMA " de M.A.A.

SANDÀLIES D'ESCUMA

LES HORES
Viatger, si navegues cap a Xipre, bressol d'Afrodita,
pots dir-li que Glauca de Quios la venera encara
quan s'acosta al llindar de la blanca vellesa,
i que el seu cos no ha oblidat el solc de l'Amor.
Si en canvi t'has enbarcat per anar a Delfos sagrada,
on viuen les Muses de veu resplandent...

>>Sota aquesta ratlla dedicada a les inspiradores de les cançons, n'hi escriuré una altra on brilli,cisellat entre mots amb poc relleu, el nom de Lèukion d'or. Tot seguit hi afegiré, en vers, aquestes paraules que ara llegireu escrites d'una manera llisa i senzilla, i que en aquest instant colpeixen la meva ment: que a la pira on cremàrem el cos de Sòtades es cremà també la meva jovenesa; i que, fora de les hores i hores que he passat escrivint poemes, des d'aquella alba, Glauca de Quios s'ha sobreviscut>>.

SANDÀLIES D'ESCUMA De l'Epir a Atenes

 En cert sentit, però, jo retrobava la meva amiga de l'infància a tots l'indrets d'aquell poble. Passejant pels seus carrers; mirant la plaça davant el col·legi, buscant el parc infantil, amb tots aquest records, no em podia retenir  les llàgrimes.
No sé perquè hi vaig tornar, després de tants anys d'ausència. Segurament per la necessitat de reviure nostra feliç infantesa, recordar nostres jocs infantils, recordar els feliços anys de nostra amistat.
Ens adonavem que el país vivia una ocupació: parlaven de la segona guerra mundial, però nosaltres vivíem alegres i contentes, la vida era bella i somrient i juntes ens divertíem a tot arreu.

A tot arreu , sí, menyes aquell dia que t'havies anat sola a jugar al parc infantil, i una bomba perduda va acabar de cop amb la teva innocent joventut, i la de tota la mainada que allá eren.

L'ACRÒPOLIS

En canvi, en acostar-me, emocionada, a l'Acròpolis, la bellesa dels seus temples em sorprengué, em colpí com un enamorament. Els suaus colors que decoraven les columnes, el vigor i la bellesa de les formes creades i treballades per Fídias, em semblaven coses fresques i noves, acabades de néixer davant dels meus ulls admirats. Tants anys que tenien, i el Temps, benigne, les havia estalviades, no gosava tocar-les ni amb frec d'ales, com les roses immortals que brillen per als déus en el cim mai petjat. Els colors i l'or de les estàtues, els plecs de les seves túniques, subtils com si fossin vels finíssims i no pas pedra o marbre, els bellíssims quadres i ofrenes del Partenó i dels altres temples, em van semblar inimitables. Atenes era,  doncs, com una dona que ha estat molt bella i que encara, passada la joventut, conserva la seva boniquesa i el posat noble d'una persona que ha nascut lliure.