De vegades em desperto a la nit i crido. O bé tinc un malson i crido bo i adormit. Tinc quinze anys, però no ho puc evitar: crido el pare, crido el seu nom: Vahé, Vahé! Crido l'àvia, les meves dues germanes: Sofia, Iané! Llavors la mare, Marik, em sent i ve al meu costat, m'acotxa com quan era petit, em passa la mà pel front moll de suor, la trobo fresca com les seves roses de Tribisonda
-Calla, Aram, fill meu! És tard, fill, dorm, no despertis els altres. Em recordo, sentint-la, de la cançó de bressol que em cantava de petit; no la vaig aprendre llavors, és clar, sinó quan bressava les nenes. És la mateixa, em va dir, que li cantava la seva mare:
Dorm, infant meu, tanca els ullets,que la son vingui als teus ulls bonics...
Dorm, porta'm son a mi també,
Mare de Déu, duu la son al nen.
Non-non, fill meu, non.non, noneta.
Té molta son el petit enfant.
Cançó de bressol Holandesa
Slaap kindje slaap,
daar buiten loopt een schaap,
een schaap met witte voetjes,
dat drinkt zijn melk zo zoetjes.
Slaap kindje slaap,
daar buiten loopt een schaap.
