He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en el seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.
Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.
Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.
Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada