L'ACRÒPOLIS

En canvi, en acostar-me, emocionada, a l'Acròpolis, la bellesa dels seus temples em sorprengué, em colpí com un enamorament. Els suaus colors que decoraven les columnes, el vigor i la bellesa de les formes creades i treballades per Fídias, em semblaven coses fresques i noves, acabades de néixer davant dels meus ulls admirats. Tants anys que tenien, i el Temps, benigne, les havia estalviades, no gosava tocar-les ni amb frec d'ales, com les roses immortals que brillen per als déus en el cim mai petjat. Els colors i l'or de les estàtues, els plecs de les seves túniques, subtils com si fossin vels finíssims i no pas pedra o marbre, els bellíssims quadres i ofrenes del Partenó i dels altres temples, em van semblar inimitables. Atenes era,  doncs, com una dona que ha estat molt bella i que encara, passada la joventut, conserva la seva boniquesa i el posat noble d'una persona que ha nascut lliure.

UNA FULLA DE ROURE

VA ALLIBERAR

LA GLAUCA

DEL SEU PATIMENT

SÓC AMIGA DE LA PINTURA

Com si jo no fos Glauca amiga del mar
Glauca la noia de les sandàlies d'escuma




SÓC AMIGA DE LA PINTURA

Em cal temps i silenci per contemplar una pintura, temps per gaudir-la i silenci per emocionar-me: perquè jo sóc amiga del silenci. M'agrada esbrinar què em vol transmetre l'artista, trobar l'essència secreta de la seva obra, la seva sensibilitat.

LA VEU DE ZEUS

Per cantar has nascut, dona, i per estimar,

no s'aclobaren per engendrar una venjadora els teus pares.

LA VENJADORA Capítol 6 (segona part )

EL BOSC CREMAT.

Anava caminant pels afores del poble, però ja sabia que em seria impossible gaudir del paisatge com abans.
M'intristia i em removia l'estómac quan mirava cap al sud, només tenia arbres cremats a la vista, un bosc mort, una desolació total. I pensar que la causa d'un desastre com aquest, és segurament per la negligència de l'home.

Necessitava sortir d'aquest paisatge trist i em vaig guiar al nord, cap al rierol, després vaig trobar una zona verda i a continuació un petit bosc, on vaig poder fer una bonica passejada, i gaudir de la natura.

UNA DESFILADA MÀGICA (Capítol 6 )

Mai no havia vist abans, ni he vist després, i potser mai més no tornaré a veure una desfilada de carnaval infantil com la d'aquell any.
Davant de tot, un estol de noies animadores sense parar tocant els tambors. Tot seguit la reina de la festa, caminava majestuosament, tot el seu vestit de flors naturals, una preciositat. Al cap portava una corona lluent. L'acompanyaven diverses dames d'honor.
Un grupet de gnoms saltaven i gesticulaven d'una manera molt divertida, provocaren les rialles de la gent. Hi havia pallassos, tots amb els nassos vermells vistosament vestits, feien bromes a la gent.
Quina gràcia un nen petit, vestit de domador de circ, portava el seu gosset disfressat de lleó.
Pirates que espantaven el públic,nens petits tots com bolets. També disfresses difícil d'endevinar, però de tan enorme fantasia de l'espectacle, vistositat i creativitat que no podies deixar de mirar-les.
Les bruixes no podien faltar tampoc; aquestes totes simpàtiques. La màgia de les fades. La lluna, el sol, acompanyat per les estrelles. Impossible recordar-me de tot.
Els carrers per on passava aquesta preciosa rua, eren atapeïts de gent que aplaudien sense parar.
Era una desfilada màgica, un conte de fades vivent.
Tot i que vaig gaudir moltíssim de l'espectacle infantil, no em va agradar gens els disfressats de soldats, ni tampoc l'autoritat del poble que tancaven la rua ben assegut dintre un cotxe descapotable.

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAPÍTOL 6

Mai no havia vist abans, ni he vist després, i potser mai més no es tornarà a veure, una processió i un banquet com el d'aquell any en honor de Dionís. Al Palau, els llits per a l'apat eren d'or, i per cada un hi havia un trespeus amb el sòcoll de plata, com també ho era la gerra plena d'aigua neta per a rentar-nos les mans. Ens serviren el menjar en vaixella d'or i pedres, i tots els triclinis eren engarlandats de flors; en penjaven del sostre, les tripitjàven en caminar, n'anàvem coronats. Ja no recordo quins eren els plats, de tan abundants i varis; tothom podia triar allò que més li abellia.