EL BOSC CREMAT.
Anava caminant pels afores del poble, però ja sabia que em seria impossible gaudir del paisatge com abans.
M'intristia i em removia l'estómac quan mirava cap al sud, només tenia arbres cremats a la vista, un bosc mort, una desolació total. I pensar que la causa d'un desastre com aquest, és segurament per la negligència de l'home.
Necessitava sortir d'aquest paisatge trist i em vaig guiar al nord, cap al rierol, després vaig trobar una zona verda i a continuació un petit bosc, on vaig poder fer una bonica passejada, i gaudir de la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada