SANDÀLIES D'ESCUMA

LES HORES
Viatger, si navegues cap a Xipre, bressol d'Afrodita,
pots dir-li que Glauca de Quios la venera encara
quan s'acosta al llindar de la blanca vellesa,
i que el seu cos no ha oblidat el solc de l'Amor.
Si en canvi t'has enbarcat per anar a Delfos sagrada,
on viuen les Muses de veu resplandent...

>>Sota aquesta ratlla dedicada a les inspiradores de les cançons, n'hi escriuré una altra on brilli,cisellat entre mots amb poc relleu, el nom de Lèukion d'or. Tot seguit hi afegiré, en vers, aquestes paraules que ara llegireu escrites d'una manera llisa i senzilla, i que en aquest instant colpeixen la meva ment: que a la pira on cremàrem el cos de Sòtades es cremà també la meva jovenesa; i que, fora de les hores i hores que he passat escrivint poemes, des d'aquella alba, Glauca de Quios s'ha sobreviscut>>.

SANDÀLIES D'ESCUMA De l'Epir a Atenes

 En cert sentit, però, jo retrobava la meva amiga de l'infància a tots l'indrets d'aquell poble. Passejant pels seus carrers; mirant la plaça davant el col·legi, buscant el parc infantil, amb tots aquest records, no em podia retenir  les llàgrimes.
No sé perquè hi vaig tornar, després de tants anys d'ausència. Segurament per la necessitat de reviure nostra feliç infantesa, recordar nostres jocs infantils, recordar els feliços anys de nostra amistat.
Ens adonavem que el país vivia una ocupació: parlaven de la segona guerra mundial, però nosaltres vivíem alegres i contentes, la vida era bella i somrient i juntes ens divertíem a tot arreu.

A tot arreu , sí, menyes aquell dia que t'havies anat sola a jugar al parc infantil, i una bomba perduda va acabar de cop amb la teva innocent joventut, i la de tota la mainada que allá eren.