En cert sentit, però, jo retrobava la meva amiga de l'infància a tots l'indrets d'aquell poble. Passejant pels seus carrers; mirant la plaça davant el col·legi, buscant el parc infantil, amb tots aquest records, no em podia retenir les llàgrimes.
No sé perquè hi vaig tornar, després de tants anys d'ausència. Segurament per la necessitat de reviure nostra feliç infantesa, recordar nostres jocs infantils, recordar els feliços anys de nostra amistat.
Ens adonavem que el país vivia una ocupació: parlaven de la segona guerra mundial, però nosaltres vivíem alegres i contentes, la vida era bella i somrient i juntes ens divertíem a tot arreu.
A tot arreu , sí, menyes aquell dia que t'havies anat sola a jugar al parc infantil, i una bomba perduda va acabar de cop amb la teva innocent joventut, i la de tota la mainada que allá eren.
Quina experiència tan terrible la guerra. Qui la va viure no la pot oblidar mai. Quina il·lustració tan bonica has trobat.
ResponElimina