ROSES D'AFRODITA

Em sembla igual als déus
l'home que a front de tu
seu, i de prop t'escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això la veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m'es possible
dir una paraula,

sinó que la llengua se m'trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolar
em pren tota; estic més verda que l'herba
i em sento que estic a punt
de morir.

VIATGE

Sempre m'ha agradat viatjar, veure món, però el dia que vaig anar-me'n del meu poble,tenia el cor massa oprimit per delectar-me amb la ciutat i la seva gent. Així i tot, jove com era i alegre de mena, parava atenció als monuments que es trobaven als plaçes i parcs: els flors boniques, els surtidors d'aigua.
Carrers amples, ple de gent, les moltes botigues i terrasses donaven alegria a la ciutat.

Poc a poc m'entrava una gran felicitat, sabia que a partir d'avui la meva vida faria un gran tomb.

ERINNA

Erinna, poeta grega, molt amiga de Safo, era natural de Rodes. Va florir al voltant de 350 anys abans de Crist, i va morir als 19 anys.
La Rueca és el seu poema més coneguda, escrit en una barreja d'el estil dòric o ecòlic, un dialecte que es parlava a l,illa de Rodes. L'escrit contenia tres centes línies dels quals actualment només es conserven quatre.
A l'antologia grega hi ha tres epigrames que se li atribueixen, dos dels quals són dubtoses, ún es dirigit a Baucis.
El poema és un lament sobre la seva amiga Baucis, un deixeble de Safo, va morir poc abans del seu casament.
El poema diu així:

Jo soc la tomba de Baucis, la núvia,
en passar per la meva estela, per exemple
en el Hadas sota la terra.
Vostè esta a contracor Hadas, les lletres encantadores
a veure,
ho dira la destinació molt cruel de Baucis
Com el pare del seu nóvio,
se li va il·luminar la pira funeral de la nena
amb les torxes que cremaven mateix per la cancó del casament.
I tu Himeneu, van intercanviar l'himne matrimonial melodiosa
pel so lúgubre de trens cantats pels morts.              

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAPÍTOL 2

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per aixó, en començar d'escruire els meus records, faig memòria dels meus avis.

El meu avi patern era un soldat francès, un desertat de l'exercit de Napoleó. Va fugir perquè no volia anar a més guerres. Es va casar amb una botiguera dels països de Flandes i van tenir tres fills. El meu pare va neixer primer, li van posar el nom de Jean.
Els meus avis materns eren desendents dels guerrers vikingos. L'avi tenia el mal nom de "Rei Ros" era un lider; autoritari i molt independent, respectat per tothom.
La meva àvia era alta i prima, m'en recordo que tenia els ulls d'un blau clar.
Guadia de molta llibertat; li agradava anar al bosc per buscar plantes i herbes medicinals. Tenia coneixança de totes. Ensenyava a altres dones com fer els remeis contra les malalties.

Només va tenir una filla, "la meva mare" que es deia Brigitte, però tothom la coneixia com la vikinga.

PANORMITIS

Panormitis, Monestir de Simi a la riba del mar.

QUADERN D'ARAM

Finalitzada la lectura del  "Quadern d'Aram " ens ha quedat aquest interrogant:  "On han anat a viure l'Alèxia i l'Aram després del seu casament?"
Quant a mi, m'agrada pensar que es van quedar a l'illa Simi . La família Kondos estimava molt l'Aram. Iorgos, que era com un germà seu,va anar a viure a Cadaqués, llavors devia cedir a l'Aram i l'Alèxia les barques, les xarxes i les arts del seu pare.
Tant de bo que l'Alèxia li hagi pogut convèncer quedar-se a la seva daurada illa, i començar junts una nova vida.
M'ls puc imaginar en una casa vora mar, una casa bonica, com la del bloc de la Francina. No podia haver millor entorn per allunyar-se poc a poc del seu cruel passat.