Seguidors

diumenge, 13 de febrer del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAPÍTOL 2

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per aixó, en començar d'escruire els meus records, faig memòria dels meus avis.

El meu avi patern era un soldat francès, un desertat de l'exercit de Napoleó. Va fugir perquè no volia anar a més guerres. Es va casar amb una botiguera dels països de Flandes i van tenir tres fills. El meu pare va neixer primer, li van posar el nom de Jean.
Els meus avis materns eren desendents dels guerrers vikingos. L'avi tenia el mal nom de "Rei Ros" era un lider; autoritari i molt independent, respectat per tothom.
La meva àvia era alta i prima, m'en recordo que tenia els ulls d'un blau clar.
Guadia de molta llibertat; li agradava anar al bosc per buscar plantes i herbes medicinals. Tenia coneixança de totes. Ensenyava a altres dones com fer els remeis contra les malalties.
Només va tenir una filla, "la meva mare" que es deia Brigitte, però tothom la coneixia com la vikinga.

1 comentari: