HAIKU

Clara mirada,

net de sorres i pura,

tan amorosa.

LA FLAUTA DE MÀRSIAS

Vaig amagar la flauta al fons de tot d'un calaix, perquè no sabia ben bé què fer-ne; encara no havia arribat a les escoles la moda de les flautes dolces. La flauta de Màrsias? No ho sé pas: mai més, però, no me l'he poguda treure del damunt, i alguna vegada, com el meu veí, també m'ha cremat com una brasa encesa.

L'ENGANY D'APOL·LO

Apol·lo que tocava la lira i el pastor Màrsias la flauta, es van enfrontar en un concurs musical en el qual el guanyador podia tractar el perdedor com volgués. Amb les Muses de jurat, tots dos van tocar de forma tan perfecta que les Muses no van poder proclamar un vencedor. Llavors Apol·lo, amb astúcia, va reptar al pastor a tocar els instruments de cap per avall. Apol·lo va donar la volta a la seva lira i va tocar. Evidentment Màrsias no podia fer el mateix amb la flauta i les Muses van declarar guanyador a Apol·lo. Després de derrotar a Màrsias, Apol·lo es va venjar d'ell, pel seu orgull en desafiar un Déu, suspenent-lo d'un pi i espellant-lo viu. Apol·lo va clavar llavors la pell d'en Màrsias en un arbre, a prop del llac Aulocrene, i la seva sang va formar el riu Màrsias.

CASTÀLIA

Castàlia era, en les mitologies grega i romana, una nimfa, filla d'Aqueloo. Apolo l'estimava, però ella va fugir d'ell i es va capbussar en la font que hi havia a Delfos, al peu de la muntanya Parnàs, que des de llavors es diu font de Castàlia.

Castàlia podia inspirar el geni de la poesia a aquells que bevien les seves aigües o escoltaven a la seva suau so.La seva aigua sagrada també es feia servir per netejar els temples dèlfics. Apolo va consagrar Castàlia a les muses.

UNA MIRADA DIFERENT

Una mirada diferent del relat "La font del desmai " de M.A.A.

Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i d'esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme.

El pare que havia lluitat per la llibertat, el van fer callar per sempre amb una bala. La mare amb dos nens petits tenia que sobreviure com fos. Dia i nit se sentia el soroll de la màquina de cosir. Cosia camises blanques per la gent benestant, segurament pels mateixos que van fer callar la veu del pare.

Mas d'Aragal

Tots els camps del mas de l'Aragall eren un esclat de primavera.

CABÒRIES

D'en Manel deien que tenia cabòries. Sempre rondava pels passos de vianants, vigilava a les persones i quan s'adonava que algú anava a passar el carrer, ràpidament es posava en mig del pas de zebra. Amb els braços en alt parava tots els cotxes i la gent podia passar tranquil·la. Eren els seus moments de felicitat,quan es sentia policia.