Vaig amagar la flauta al fons de tot d'un calaix, perquè no sabia ben bé què fer-ne; encara no havia arribat a les escoles la moda de les flautes dolces. La flauta de Màrsias? No ho sé pas: mai més, però, no me l'he poguda treure del damunt, i alguna vegada, com el meu veí, també m'ha cremat com una brasa encesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada