CASA DE L'HEURA.

En l'endemig les fulles de l'heura eren verd fosc com sempre, en contrast amb els arbres que s'anaven despullant, alts i escardalencs, encalçant sempre un sol fugitiu, gairebé inaferrable.

M.Àngels Anglada.

L'hort de la meva àvia.

La meva àvia tenia un hort al costat de casa seva, era petit, però havia tota classe de verdures , fruites i flors.

Ella vivia sola i l'hortet era el seu passatemps, (ara diríem el seu hobby.)

Jo a l'estiu, quan tenia vacances del col·legi anava molt sovint a visitar-la, passejàvem totes dues entre les plantes i flors, tot era tan bonic, tants colors i tantes olors diferents. Recordo els enciams groguencs al costat d'una mongetera plena de mongetes verdes, o una tomaquera amb les fulles gruixudes que amagaven els tomàquets. Els arbustos de les groselles; hi havien groselles blanques, vermelles i negres, una preciositat.

M'encantaven les vistoses mates de gerds, desprenien un deliciós perfum. També moreres, creixien en abundància, collíem increíbles quantitats de mores que l'àvia convertia en boníssimes melmelades.

Corry Kaslander

Inspirat en el relat "NO EM DIC LAURA" de M. Àngels Anglada.

DUES PLANES M.Àngels Anglada

He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en el seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.