La meva àvia tenia un hort al costat de casa seva, era petit, però havia tota classe de verdures , fruites i flors.
Ella vivia sola i l'hortet era el seu passatemps, (ara diríem el seu hobby.)
Jo a l'estiu, quan tenia vacances del col·legi anava molt sovint a visitar-la, passejàvem totes dues entre les plantes i flors, tot era tan bonic, tants colors i tantes olors diferents. Recordo els enciams groguencs al costat d'una mongetera plena de mongetes verdes, o una tomaquera amb les fulles gruixudes que amagaven els tomàquets. Els arbustos de les groselles; hi havien groselles blanques, vermelles i negres, una preciositat.
M'encantaven les vistoses mates de gerds, desprenien un deliciós perfum. També moreres, creixien en abundància, collíem increíbles quantitats de mores que l'àvia convertia en boníssimes melmelades.
Corry Kaslander
Inspirat en el relat "NO EM DIC LAURA" de M. Àngels Anglada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada