L'ACRÒPOLIS

En canvi, en acostar-me, emocionada, a l'Acròpolis, la bellesa dels seus temples em sorprengué, em colpí com un enamorament. Els suaus colors que decoraven les columnes, el vigor i la bellesa de les formes creades i treballades per Fídias, em semblaven coses fresques i noves, acabades de néixer davant dels meus ulls admirats. Tants anys que tenien, i el Temps, benigne, les havia estalviades, no gosava tocar-les ni amb frec d'ales, com les roses immortals que brillen per als déus en el cim mai petjat. Els colors i l'or de les estàtues, els plecs de les seves túniques, subtils com si fossin vels finíssims i no pas pedra o marbre, els bellíssims quadres i ofrenes del Partenó i dels altres temples, em van semblar inimitables. Atenes era,  doncs, com una dona que ha estat molt bella i que encara, passada la joventut, conserva la seva boniquesa i el posat noble d'una persona que ha nascut lliure.