Ens acostàvem al migdia, devien ser quarts de dotze, i tot era nítid, clar, un vent lleuger havia esbandit qualsevol calitja. Mentre caminàvem entra la immensa olivereda que cobria els vessants de la serra em contà la història. Un poble, molt a prop, em va dir, celebrava la festa aquell dia, i podríem veure els seus balls i les músiques antigues.

Artemísia      M.À. Anglada