dimarts, 31 de maig del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
INSPIRACIÓ: LA DAURADA PARMÈLIA
De tant en tant, amorosament, miro la meva col·lecció de petxines, són de colors bonics, de molts llocs diferents. Les tinc classificades en gerres de cristall, segon la seva procedència.
Quan s'em queda la mirada sobre l'embolcall del cristall blavós, és, quan el temps es torna enrere, ja no em trobo a Olesa, s'esborren els contorns del meu pis, sóc a un altre indret.
Camino per una platja immensa, veig l'horitzó infinit, sento el suau remor de les onades. Tot és ple de llums i colors, tinc la visió il·luminada pels records.
Quan s'em queda la mirada sobre l'embolcall del cristall blavós, és, quan el temps es torna enrere, ja no em trobo a Olesa, s'esborren els contorns del meu pis, sóc a un altre indret.
diumenge, 8 de maig del 2011
Ens acostàvem al migdia, devien ser quarts de dotze, i tot era nítid, clar, un vent lleuger havia esbandit qualsevol calitja. Mentre caminàvem entra la immensa olivereda que cobria els vessants de la serra em contà la història. Un poble, molt a prop, em va dir, celebrava la festa aquell dia, i podríem veure els seus balls i les músiques antigues.
Artemísia M.À. Anglada
dimarts, 3 de maig del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)