Carta del Pare Mesrob,del monestir de San Lazzaro (Venècia ), a Marik
Benvolguda senyora:
Després de molt temps, a través, primer, d'un dels nostres antics deixebles, metge a Jerevan, el doctor Arshag, i més tard de la Creu Roja, he pogut saber notícies de la mort del seu recordat marit, Vahé, també exalumne nostre, i de vostè. Jo ara sóc molt gran, però mai no oblido els meus deixebles, i encara menys Vahé, el seu talent, la seva sensibilitat, la seva passió per Armènia.
Cregui'm que, entre tantes dissorts que s'han abatut sobre el nostre poble, la mort de poetes com Vahé, Rubén Sevak i Siamantó és un dels crims que més ens han dolgut, tots tres volien crear i lluitar per la independència del nostre poble. Li expresso el meu condol i el de tota la comunitat i la certesa que resem per la seva ànima immortal. Bondadós com era, i màrtir innocent, ben segur que reposa en la pau del Senyor.
Es pot dir que jo vaig veure descloure's l'ardent vocació poètica del seu marit, que el cel sia. Alhora tenia una veritable set de coneixement de la història d'Armènia, que és una de les matèries que jo impartia, i de la seva poesia antiga; ha anat seguint, de lluny,la seva vida, ja que va tenir la gentilesa d'enviar-me els seus dos llibres,la notícia del casament amb vostè i del bateig dels tres fills. Em penso que sempre guardà un bon record de San Lazzaro, aquest trosset de terra armènia, la seva << terra porpra >> a Venècia.
Malgrat que els primers poemes publicats eren dedicats als antics déus pagans, d'abans de la conversió dels armenis al cristianisme, jo els vaig apreciar com un testimoni d'aquesta passió pel seu poble de que li he parlat. Era una cosa natural en la seva primera jovenesa. Com a monjo, no cal que li digui com em va complaure la continuació de la seva obra quan va prendre un sentit més popular i més religiós alhora. Sense la catàstrofe que els turcs han provocat damunt d'Armènia, hauríem llegit nous llibres de Vahé, que era tan jove quan li van segar la vida. Moltes vegades he pensat que s'hauria salvat si hagués triat quedar-se a l'exili com el poeta Txobanian, però potser llavors la seva vocació de cantor del seu poble s'hauria estroncat...Els camins del destí humà i els del Senyor són inescrutables.
Sé que té un fill i espero que la seva companyia i la certesa que la poesia de Vahé viurà sempre seran un consol per a vostè, així com la seva fe i el seu coratge. El doctor Arshag, en la carta que em va escriure, no es cansava d'alabar-la. Si mai li convé, al seu fill, una estada entre nosaltres, per reposar, meditar o refer-se, l'acolliríem amb molt gust.
Que Déu i sant Mekhitar la beneeixin, benvolguda Marik. Li adjunto un llibre sobre el nostre monestir i una antiga revista escolar on hi ha una estrofa d'un poema d'adolescència de Vahé, sota la il·lustració. Amb tot l'afecte en Crist del seu amic.
mesrob, pvre
A la revista escolar, hi ha una bella fotografía del monestir de l'illa de San Lazzaro i, com a peu d'il·lustració, aquesta curta estrofa de Vahé:
Venècia, oh dama noble
de sinople i d'atzur,
la Itàlia t'embriagà de sang de les seves vinyes,
oh damunt teu com brillen
des del front fins als turmells
totes les joies de l'Orient !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada