SANDÀLIES D'ESCUMA

LES HORES
Viatger, si navegues cap a Xipre, bressol d'Afrodita,
pots dir-li que Glauca de Quios la venera encara
quan s'acosta al llindar de la blanca vellesa,
i que el seu cos no ha oblidat el solc de l'Amor.
Si en canvi t'has enbarcat per anar a Delfos sagrada,
on viuen les Muses de veu resplandent...

>>Sota aquesta ratlla dedicada a les inspiradores de les cançons, n'hi escriuré una altra on brilli,cisellat entre mots amb poc relleu, el nom de Lèukion d'or. Tot seguit hi afegiré, en vers, aquestes paraules que ara llegireu escrites d'una manera llisa i senzilla, i que en aquest instant colpeixen la meva ment: que a la pira on cremàrem el cos de Sòtades es cremà també la meva jovenesa; i que, fora de les hores i hores que he passat escrivint poemes, des d'aquella alba, Glauca de Quios s'ha sobreviscut>>.

SANDÀLIES D'ESCUMA De l'Epir a Atenes

 En cert sentit, però, jo retrobava la meva amiga de l'infància a tots l'indrets d'aquell poble. Passejant pels seus carrers; mirant la plaça davant el col·legi, buscant el parc infantil, amb tots aquest records, no em podia retenir  les llàgrimes.
No sé perquè hi vaig tornar, després de tants anys d'ausència. Segurament per la necessitat de reviure nostra feliç infantesa, recordar nostres jocs infantils, recordar els feliços anys de nostra amistat.
Ens adonavem que el país vivia una ocupació: parlaven de la segona guerra mundial, però nosaltres vivíem alegres i contentes, la vida era bella i somrient i juntes ens divertíem a tot arreu.

A tot arreu , sí, menyes aquell dia que t'havies anat sola a jugar al parc infantil, i una bomba perduda va acabar de cop amb la teva innocent joventut, i la de tota la mainada que allá eren.

L'ACRÒPOLIS

En canvi, en acostar-me, emocionada, a l'Acròpolis, la bellesa dels seus temples em sorprengué, em colpí com un enamorament. Els suaus colors que decoraven les columnes, el vigor i la bellesa de les formes creades i treballades per Fídias, em semblaven coses fresques i noves, acabades de néixer davant dels meus ulls admirats. Tants anys que tenien, i el Temps, benigne, les havia estalviades, no gosava tocar-les ni amb frec d'ales, com les roses immortals que brillen per als déus en el cim mai petjat. Els colors i l'or de les estàtues, els plecs de les seves túniques, subtils com si fossin vels finíssims i no pas pedra o marbre, els bellíssims quadres i ofrenes del Partenó i dels altres temples, em van semblar inimitables. Atenes era,  doncs, com una dona que ha estat molt bella i que encara, passada la joventut, conserva la seva boniquesa i el posat noble d'una persona que ha nascut lliure.

UNA FULLA DE ROURE

VA ALLIBERAR

LA GLAUCA

DEL SEU PATIMENT

SÓC AMIGA DE LA PINTURA

Com si jo no fos Glauca amiga del mar
Glauca la noia de les sandàlies d'escuma




SÓC AMIGA DE LA PINTURA

Em cal temps i silenci per contemplar una pintura, temps per gaudir-la i silenci per emocionar-me: perquè jo sóc amiga del silenci. M'agrada esbrinar què em vol transmetre l'artista, trobar l'essència secreta de la seva obra, la seva sensibilitat.

LA VEU DE ZEUS

Per cantar has nascut, dona, i per estimar,

no s'aclobaren per engendrar una venjadora els teus pares.

LA VENJADORA Capítol 6 (segona part )

EL BOSC CREMAT.

Anava caminant pels afores del poble, però ja sabia que em seria impossible gaudir del paisatge com abans.
M'intristia i em removia l'estómac quan mirava cap al sud, només tenia arbres cremats a la vista, un bosc mort, una desolació total. I pensar que la causa d'un desastre com aquest, és segurament per la negligència de l'home.

Necessitava sortir d'aquest paisatge trist i em vaig guiar al nord, cap al rierol, després vaig trobar una zona verda i a continuació un petit bosc, on vaig poder fer una bonica passejada, i gaudir de la natura.