ERINNA

Erinna, poeta grega, molt amiga de Safo, era natural de Rodes. Va florir al voltant de 350 anys abans de Crist, i va morir als 19 anys.
La Rueca és el seu poema més coneguda, escrit en una barreja d'el estil dòric o ecòlic, un dialecte que es parlava a l,illa de Rodes. L'escrit contenia tres centes línies dels quals actualment només es conserven quatre.
A l'antologia grega hi ha tres epigrames que se li atribueixen, dos dels quals són dubtoses, ún es dirigit a Baucis.
El poema és un lament sobre la seva amiga Baucis, un deixeble de Safo, va morir poc abans del seu casament.
El poema diu així:

Jo soc la tomba de Baucis, la núvia,
en passar per la meva estela, per exemple
en el Hadas sota la terra.
Vostè esta a contracor Hadas, les lletres encantadores
a veure,
ho dira la destinació molt cruel de Baucis
Com el pare del seu nóvio,
se li va il·luminar la pira funeral de la nena
amb les torxes que cremaven mateix per la cancó del casament.
I tu Himeneu, van intercanviar l'himne matrimonial melodiosa
pel so lúgubre de trens cantats pels morts.              

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAPÍTOL 2

Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre, no en collirem cap fruit. Per aixó, en començar d'escruire els meus records, faig memòria dels meus avis.

El meu avi patern era un soldat francès, un desertat de l'exercit de Napoleó. Va fugir perquè no volia anar a més guerres. Es va casar amb una botiguera dels països de Flandes i van tenir tres fills. El meu pare va neixer primer, li van posar el nom de Jean.
Els meus avis materns eren desendents dels guerrers vikingos. L'avi tenia el mal nom de "Rei Ros" era un lider; autoritari i molt independent, respectat per tothom.
La meva àvia era alta i prima, m'en recordo que tenia els ulls d'un blau clar.
Guadia de molta llibertat; li agradava anar al bosc per buscar plantes i herbes medicinals. Tenia coneixança de totes. Ensenyava a altres dones com fer els remeis contra les malalties.

Només va tenir una filla, "la meva mare" que es deia Brigitte, però tothom la coneixia com la vikinga.

PANORMITIS

Panormitis, Monestir de Simi a la riba del mar.

QUADERN D'ARAM

Finalitzada la lectura del  "Quadern d'Aram " ens ha quedat aquest interrogant:  "On han anat a viure l'Alèxia i l'Aram després del seu casament?"
Quant a mi, m'agrada pensar que es van quedar a l'illa Simi . La família Kondos estimava molt l'Aram. Iorgos, que era com un germà seu,va anar a viure a Cadaqués, llavors devia cedir a l'Aram i l'Alèxia les barques, les xarxes i les arts del seu pare.
Tant de bo que l'Alèxia li hagi pogut convèncer quedar-se a la seva daurada illa, i començar junts una nova vida.
M'ls puc imaginar en una casa vora mar, una casa bonica, com la del bloc de la Francina. No podia haver millor entorn per allunyar-se poc a poc del seu cruel passat.

1923. MARIK-MARSELLA.

Avui he rebut una carta del pare Mesrob, del monestir de Venècia on Vahé havia estudiat i on havia estat feliç, perquè no li semblava un exili, viure a Venècia i en un convent armeni. He estat contenta de rebre-la, perquè fa dies que Aran és fora i la solitud poblada de records em pesava més que de costum. M'ha emocionat tant, la carta de San Lazzaro, que vull copiar-la en aquest quadern: em torna una imatge de Vahé jove,adolescent, que els anys podrien esborrar.

Carta del Pare Mesrob,del monestir de San Lazzaro (Venècia ), a Marik

Benvolguda senyora:
Després de molt temps, a través, primer, d'un dels nostres antics deixebles, metge a Jerevan, el doctor Arshag, i més tard de la Creu Roja, he pogut saber notícies de la mort del seu recordat marit, Vahé, també exalumne nostre, i de vostè. Jo ara sóc molt gran, però mai no oblido els meus deixebles, i encara menys Vahé, el seu talent, la seva sensibilitat, la seva passió per Armènia.
Cregui'm que, entre tantes dissorts que s'han abatut sobre el nostre poble, la mort de poetes com Vahé, Rubén Sevak i Siamantó és un dels crims que més ens han dolgut, tots tres volien crear i lluitar per la independència del nostre poble. Li expresso el meu condol i el de tota la comunitat i la certesa que resem per la seva ànima immortal. Bondadós com era, i màrtir innocent, ben segur que reposa en la pau del Senyor.
Es pot dir que jo vaig veure descloure's l'ardent vocació poètica del seu marit, que el cel sia. Alhora tenia una veritable set de coneixement de la història d'Armènia, que és una de les matèries que jo impartia, i de la seva poesia antiga; ha anat seguint, de lluny,la seva vida, ja que va tenir la gentilesa d'enviar-me els seus dos llibres,la notícia del casament amb vostè i del bateig dels tres fills. Em penso que sempre guardà un bon record de San Lazzaro, aquest trosset de terra armènia, la seva << terra porpra >> a Venècia.
Malgrat que els primers poemes publicats eren dedicats als antics déus pagans, d'abans de la conversió dels armenis al cristianisme, jo els vaig apreciar com un testimoni d'aquesta passió pel seu poble de que li he parlat. Era una cosa natural en la seva primera jovenesa. Com a monjo, no cal que li digui com em va complaure la continuació de la seva obra quan va prendre un sentit més popular i més religiós alhora. Sense la catàstrofe que els turcs han provocat damunt d'Armènia, hauríem llegit nous llibres de Vahé, que era tan jove quan li van segar la vida. Moltes vegades he pensat que s'hauria salvat si hagués triat quedar-se a l'exili com el poeta Txobanian, però potser llavors la seva vocació de cantor del seu poble s'hauria estroncat...Els camins del destí humà i els del Senyor són inescrutables.
Sé que té un fill i espero que la seva companyia i la certesa que la poesia de Vahé viurà sempre seran un consol per a vostè, així com la seva fe i el seu coratge. El doctor Arshag, en la carta que em va escriure, no es cansava d'alabar-la. Si mai li convé, al seu fill, una estada entre nosaltres, per reposar, meditar o refer-se, l'acolliríem amb molt gust.
Que Déu i sant Mekhitar la beneeixin, benvolguda Marik.  Li adjunto un llibre sobre el nostre monestir i una antiga revista escolar on hi ha una estrofa d'un poema d'adolescència de Vahé, sota la il·lustració. Amb tot l'afecte en Crist del seu amic.
                                                                                     mesrob, pvre

A la revista escolar, hi ha una bella fotografía del monestir de l'illa de San Lazzaro i, com a peu d'il·lustració, aquesta curta estrofa de Vahé:

Venècia, oh dama noble

de sinople i d'atzur,

la Itàlia t'embriagà de sang de les seves vinyes,

oh damunt teu com brillen

des del front fins als turmells

totes les joies de l'Orient !

 

CASAMENT RELIGIÓS
A L'ESGLÉSIA ARMÈNIA A L'ILLA DE
SANT LLÀTZER

MONESTIR ARMÈNI DE SANT LLÀTZER

Al segle XV111, un monjo Armèni, conegut com Abad Mekhitor, va rebre permis per fundar un monestir a l'illa de Sant LLàtzer. La congregació nomenat " L'ordre de Mekhitor " només es va dedicar a cultivar la cultura Armènia.

Ara al segle XX1 , al monestir hi viuen uns quinze monjos i alguns seminaristes. Aquesta petita comunitat s'ocupa del manteniment de la  "Casa Mare de l'ordre Makhitar " Es pot dir que és un dels centres més important del món de la cultura Armènia.

L'illa és petita i meravellosament situada a la part central de la llacuna Veneciana, està completament ocupada pel monestir.

Cada any reben milers de visitants, sobretot estudiants que venen per la fabulosa biblioteca del convent, que compte amb més de 140.000 volumens, hi poden descobrir l'origen de la llengua Armènia amb el seu alfabet tan peculiar. O el Santo Santorium, la sala dels manuscrits,molts d'ells bellament il·lustrats,de procedència i èpoques molt diverses.

També es pot visitar el magnífic museu, o la sala del tresors.

Però sense dubte, un punt de referència és l'església. Parelles Armènies d'arreu del món tenen l'oportunitat de celebrar el seu casament religiós a l'església Armènia. ( Això sí, la parella ha d'estar casada )

Hi ha una ample oferta pels nuvis:

Hotels

Gondola nupcial
Ram de flors per la núvia
Sopar nupcial romantic en una luxosa terrassa

Fotògraf professional  etc.  etc.

Abad Mekhitar va morir a l'Abril de 1749  tenia 72 anys

Hi ha un monument al jardí del convent per perpetuar el seu record.